Àngel Guimerà va néixer a l'any 1845, fill de pare català i de mare canària, nasquè quan els seus pares encara no estaven casats. Aquest fet va influir molt en les seves produccions, com també en van influir el fet de ser mestís i l'amor frustrat que va viure amb Maria Rubió.
EL DRAMATURG
Com a dramaturg, va destacar per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels seus amica, sobretot per Josep Yxart.
La tendència més destacada des de Gal·la Placídia (1879) fins a La boja (1890) és, d'una banda, l'aproximació a un realisme més sincer i, de l'altra, la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria.
On millor va saber expressar això va ser en obres com Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900).
L'autor va intentar adaptar el seu teatre als nous corrents estètics que el modernisme va posar en circulació per tal de no perdre el favor del públic i, és en obres com L'Eloi (1906) o Sol solet (1905) que l'autor va recuperar en part el to de les seves millors produccions.
EL POETA I NARRADOR
La seva faceta com a poeta va ser la primera en què es donà a conèixer, i va obtindre el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de 1877. No obstant, la seva producció lírica va ser escassa; es redueix a dos reculls, un del 1887 (Poesies, amb pròleg de Josep Yxart) i un altre del 1920 (Segon llibre de poesies).
La característica més marcada en aquest àmbit de la seva obra és sens dubte la varietat de registres.
La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou més aviat circumstancial, fins al punt que la seva aportació al gènere es redueix a un parell de contes (El gos de casa i El nen jueu, 1890) i una novel·la breu: Rosa de Lima (1917).
EL POLÍTIC CATALANISTA
La vinculació de Guimerà amb el catalanisme és paral·lela a l'inici de la seva carrera d'escriptor. Per a ell, la creació literària i el catalanisme van estretament lligats. Dels congressos catalanistes del 1880-1881 al discurs en català en la presa de possessió de la presidència de l'Ateneu Barcelonès el 1895, Guimerà va estar sempre relacionat amb la propaganda i la militància catalanista.
I al 1906 va aplegar alguns dels seus discursos i parlaments al volum Cants a la pàtria, dedicat al seu amic Pere Aldavert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada