Maria Rosa d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va ser, juntament amb Jacint Verdaguer i Narcís Oller, uns dels autors més importants de la Renaixença a Catalunya, i això ho podem observar en una de les seves obres més destacades, Maria Rosa.
Guimerà fou un excel·lent dramaturg i això ja va quedar reflectit en la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia, però la seva veritable creativitat apareix en obres que intenten reflectir una imatge de Catalunya i dels catalans: els obrers de Maria Rosa, els pagesos de Terra baixa i els mariners de La filla del mar; ell simplement intentava mostrar les passions i les reaccions d'uns personatges situats en un temps i en un país.
Maria Rosa, juntament amb Terra baixa i La filla del mar, es podria definir com el producte més acabat i personal del geni dramàtic que, com ja em esmentat abans, és una visió de la Catalunya popular on hi apareixen uns conflictes passionals que tenen una desconnexió absoluta de la problemàtica social que hi ha en aquests drames.
Maria Rosa no és una peça dramàtica innovadora, és una fita artística que aconsegueix una síntesi feliç de trets positius i també assenyala unes possibilitats que rebrien una confirmació amb Terra baixa i La filla del mar. L'obra té una estructura molt convencional amb tres actes, que corresponen al plantejament , nus i desenllaç, i cada acte té unes escenes amb dues funcions; crear situacions que fan avançar l'acció i algunes que serveixen per a trencar la cruesa i la intensitat dramàtica de l'obra.
L'Andreu, el marit de la Maria Rosa, ha estat acusat de l'assassinat del capatàs i, també que el culpable és en Marçal. L'ambient en que es mou la vida dels treballadors de la carretera és miserable.
Al segon acte constatem el paper preponderant que va agafant la problemàtica passional, mentre que el conflicte social arriba al seu punt  més àlgid, però alhora al seu simptomàtic de la seva propera marginació. En Marçal i la Maria Rosa són totalment aliens al desenvolupament del conflicte social. Fins i tot, en Marçal explica els seus sentiments envers la Maria Rosa a través de la carta que ella ha d’escriure per plantejar les queixes dels obrers. la Maria Rosa d'aquest acte ha esdevingut una dona complexa, que lluita amb forces interiors que la porten vers en Marçal. D'una manera bastant inversemblant, ella es veu obligada a casar-se amb ell.
Al tercer acte entrem plenament en el terreny del conflicte passional. La incompatibilitat de la passió d’en Marçal amb el sentit de justícia posarà en marxa una sèrie de recursos que conduiran al final tràgic on, ella vol saber, ell confessa i la veritat dóna raons a la justícia i a la venjança.
L' atracció que la Maria Rosa sent per en Marçal topa amb una veu interior, que li diu què ha fet malament aquell home, i el que passa és que l'Andreu viu dins d'ella.
En definitiva, el destí que ha conduït en Marçal cap a aquella dona, li ha posat en safata les accions posteriors, perquè al final, en aquest món, tot s'acaba descobrint.