A la història de Catalunya trobem com la llengua catalana només s'utilitzava per parlar, ja que la llengua oficial, i amb la que s'escrivia, era el castellà. Això no va cambiar fins que a l'any 1833 el poeta Bonaventura arles Aribau va publicar, al diari "El Vapor" de Barcelona, un poema escrit en català titulat Oda a la Pàtria, fet que va significar l'inici de la Renaixença, un moviment cultural que va ser influit pel Romanticisme europeu.
Alguns intel·lectuals catalans com, per exemple, Antoni de Bofarull es van posar a estudiar la història de Catalunya i van descobrir que era un país poderós, amb reis propis i que dominava la mediterrània. Victor Balaguer, va trobar moltes llegendes catalanes que fins aleshores no es sabien que existien, i el catedràtic Manuel Milà i Fontanals, considerat el primer provençalista español, va fer un recull de cançons tradicionals catalanes i les va publicar en un llibre anomenat Romancerillo Catalán. Un altre catedràtic, Joaquim Rubió i Ors, qui va plantejar la necessitat d'escriure en català, cosa que ell ja feia signant les seves obres amb el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat, i per tal de recuperar la escriptura catalanavan organitzar els primers Jocs Florals de la Renaixença, al 1859, amb La Flor Natural, L'Englantina i La Viola d'Or i Argent com a premis i, com que després de tant de temps que feia que no s'escribia en català van haver-hi disputes per la pronunciació, va ser en Mossen Cinto Verdaguer qui va haver de posar fi a aquest problema, ell va ser el restaurador de la llengua i va escriure L'Atlàntida, l'obra amb la que va guanyar els Jocs Florals de 1877 i va donar a conéixer la literatura catalana arreu del món.
Al 1871 va sortir una revista totalment escrita en català que en uns anys més tard es va convertir en un diari, titulat La Renaixença, amb Àngel Guimerà com a un dels seus directors.
També va sorgir el teatre català i la sardana, una dansa popular que es va escampar per tota Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada