Al segle XIX Catalunya va viure un procès ràpid que va tindre com a trets propis la industrialització i l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític van ser uns dels factors determinants d'aquesta nova visió de Catalunya. El país va millorar notablement des del punt de vista socioeconòmic gràcies a la industrialització i, amb ella, les importants migracions del camp a la ciutat. El gran creixement de Barcelona va fer que la ciutat sigués el primer nucli poblacional de Catalunya. Tant la mortalitat com la natalitatvan disminuir i va crèixer l'esperança de vida, juntament amb una renovació innovadora de les tecnologies industrials i agrícoles, fets que van provocar un cicle demogràfic més modern amb una estructura social nova. La consolidació de la llengua catalana va ser força polèmica, els partidaris del català que ara es parla i, els anomenats jocsfloralistes, tenien punts de vista diferents, encara que tots dos tenien el mateix objectiu, que el català fos considerat un vahicle de cultura.
La Renaixença i el Romanticisme es van identificar en molts aspectes, van tenir en la llengua, la geografia i en la història alguns dels elements més importants.
La publicació del poema Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, al 1833 a la revista "El Vapor", es considera l'inici de la Renaixença i, més endavant, amb la calebració dels Jocs Florals, la literatura catalana es va anar fent cada cop més important.
Jacint Verdaguer, gran coneixedor del país pels continus viatges, ja va guanyar els Jocs Florals a l'any 1865 i, Àngel Guimerà, fundador del diari
La Renaixença, també va aconseguir un gran reconeixement popular amb obres com Mar i Cel, Maria Rosa o Terra Baixa, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània amb obres realistes. Pep Ventura va ser qui va difondre la sardana, que es va convertir en la dansa més representativa de Catalunya.
El desig per aconseguir un coneixement més profund de la manera com els catalans havien organitzat la seva convivència al llarg de la històriaes va plasmar en el fet que juristes catalans van estudiar i publicar un gran nombre de publicacions sobre el dret català històric i les seves característiques.
Amb el suport de la burgesia, de l exèrcit i de l església, la restauració borbònica va reprimir el moviment obrer i l acabament de la tercera guerra carlista i va garantir l estabilitat política i econòmica.
Un dels màxims exponents del moviment artístic del modernisme, a més a més de concebre l art com a obra total, va representar sombòlicament l existència d una societat dinàmica en molts aspectes, no solament en el pla artístic, sinó que també en l econòmic, el cultural i el polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada