L'obra d'Àngel Guimerà ens porta a destacar el punt més dolç de la seva trajectòria. Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar formen una trilogia que es pot definir com el seu producte més acabat i personal.Les tres obres tenen una estructura semblant on sorgeixen uns conflictes passionals que desconecten totalment de la problemàtica social que hi ha en aquests drames.
Els seus personatges tenen una grandesa i una força inquietants i, amb el temps els protagonistes van assolint una complexitat psicològica més rica i diversa. Gimerà utilitza un conreu de la versemblança i la quotidianeïtat que li permetrà la creació d'uns ambients absolutament creïbles i plens de detalls, i tot i que els seus personatges centrals es mouen en el terreny de les reaccions increïbles i inexplicables, la realització d'ambients i personatges guanya en realisme.Aquesta òptica és l'adequada per permetre d'identificar un món immediat per a l'espectardor, i per acabar-ho d'arrodonir, s'hi afegeix la utilització de la prosa.
Els aspectes més positius d'aquesta interpretació quimeriana del romanticisme i del realisme, serà qualificada de drama realista, amb unes característiques com per exemple, que hi haurà una presència de la Catalunya rural, els perills que té l'home i la societat amb la seva capacitat destructiva i malèvola, és a dir, que s'intenta donar una visió real, però amb connotacions idealistes.
També cal especificar que el conflicte passional que es desenvolupa en les tres obres es mou al voltant de la possessió amorosa.
Potser hauries d'haver parlat de les tres etapes en l'obra de Guiemrà, oi?
ResponElimina